Imatges de l'ACW. Avisats, moltes i grans imatges!!!!

Doncs a petició de Mr. Desvalls, un fil sobre imatges de l'ACW (American Civil War, guerra civil americana). I per primer plat, el senyor Don Troiani. Enllaços, enllaços!

Don Troiani's Civil War Infantry

Don Troiani's Civil War Cavalry and Artillery

Don Troiani's Civil War Militia and Volunteers

Don Troiani's Civil War Zouaves, Chasseurs, Special Branches, and Officers

Don Troiani's Regiments and Uniforms of the Civil War

Don Troiani's Civil War

El web de Mr. DON TROIANI; no us perdeu la galeria!

I unes imatges més...











El següent, si us plau...

Èpiques i (cruelment) espectaculars. Sensacionals

Gràcies Dogged.

Brillants!!!
Per cert, la darrera (la lluita per la bandera confederada) era la tapa del llibre Norte contra Sur que comentava l'altre dia.

Au, la meva lumbàlgia aguda i jo marxem al llit a llegir una mica, esterilla elèctrica en mà... Avui que tenia un dia per fer coses, i el porto clavat en posició horitzontal.

Salut companys.

segueixo jo amb en keith rocco

web de l'autor

els seus llibres

una mostra del seu art




sent general confederat com es en dogged, deu haver obviat aquesta impressionant imatge d'en troiani


moltes d'aquestes imatges (i mes) les podeu trobar aqui

Sí, he "oblidat" aquella...
Zuaus i Chasseurs, t'agraden, oi?
Em sembla que la Unió té un futur comandant de brigada de zuaus...
Amb dues d'aquestes i sis d'aquests ja la tens (4 regiments, cadascun amb 18 soldats, 2 oficials, 2 tambors i 2 abanderats, i et sobren braços d'abanderats...)

una version en 54mm (no se si es una figura comercial o feta de zero)


no em temptis, hahaha!

la preferencia pels zuaus i la unio es fruit del desconeixement sobre el conflicte. els zuaus pels seus uniformes pintorescos i la unio perque sempre he tingut la impresio que eren els "bons"

El conflicte, si us comenceu a empollar una mica, és francament apassionant.
De les primeres batalles, on les milicies dels dos bàndols duien uniformes tant semblants i pintorescos que es van produïr veritables errades greus per equivocació en la identificació de tropes, fins a l'estandarització i mode de guerra total que va emprar la Unió al final de la guerra, on s'havia convertit en una màquina de reclutar, entrenar i equipar soldats. Us recomano la part de Gods & Generals de la primera batalla (crec que és 1rst Bull Run).

Un servidor sempre ha sigut del Nord, potser en John Ford i la seva Misión de Audaces (Horse Soldiers), que es una peli que em va marcar de ben petit. Després ja el fet de tenir en Abe Lincoln com un dels meus personatges preferits, i tenir una simpatia especial per en Ulisses S. Grant, van fer la resta.

Del Sud tinc admiració per en Lee, per en Longstreet, per en JEB Stuart, i una quantitat important de soldats i comandaments, molts dels quals estaven en contra de la institució de l'esclavitut. Lluitaven per els seus estats (Virginia, quants grans combatents va donar...) i d'altres principis més filosòfics. Però el sol fet de que l'esclavitut fos el motor del país, em repugna de tal manera (a toro passat i tot), que se'm fa dificil simpatitzar-hi.

Del Nord, tot i que no tenia esclavitut, socialment no era pro negres. No confonguem la guerra com una croada per alliberar els negres del Sud. El propi Lincoln deia que preferia mantenir l'esclavitut si amb això mantenia la Unió...

Són tantes coses, que bé valdria la pena parlar-ne amb un cafè, una cervessa o bé un dinar per davant, no?? anem-hi pensant, anem-hi pensant.

Salut.

Sí que és interessant, sí. Des de principis de la guerra hi va haver militars que demanaven l'allistament lliure de negres a la confederació per anar al front, ja que hi havia soldats de color fent tasques servils "legalment", i en realitat molts soldats negres servien a unitats en línia de combat. Els seus companys i superiors no tenien les manies que sí tenien molts polítics i grans terratinents.

Hi hagué unitats negres com a propaganda (la Louisiana Native Guard, dissolta el 1862 sense entrar en combat), però de facto hih agué força combatents confederats de color. I cal recordar també les unitats índies que sí que combatien contra la Unió allistades als exèrcits rebels com a unitats completes. El mateix Stand Watie fou el darrer general confederat a rendir-se. Era un cap dels Cherokees i comandant de les tropes índies, que lluitaren pel Sud.

Ja al 1862 congressistes i militars confederats demanaven la possibilitat d'enrolament amb la promesa d'emancipació (en un moment en què la guerra no anava pas malament pel Sud), com ara el polític Georgià Warren Akin o el (sensacional) general Patrick Cleburne. Quan la Confederació es decidí a tirar-ho endavant ja era tard. Al Març del 1865 el congrés confederat va aprovar l'allistament de soldats de color; Virgínia ho havia fet a principis de mes.

Entre les complicades i avassagadores personalitats dels comandants del Sud i del Nord (Nathan Bedford Forrest, John Singleton Mosby, Patrick Cleburne, James Longstreet, Robert E. Lee, Wade Hampton, John Bell Hood, AP Hill i d'altres pel Sud; Ulysses S. Grant, George McClellan, Samuel H. Wilson, William T. Sherman, Philip Sheridan, i d'altres pel Nord) i el comportament audaç i/o heroic de les unitats que comandaven, les grandeses i misèries tàctiques i estratègiques i altres coses, el tema és a-pas-sio-nant!

+1 a tot el que has dit, company.
Salut.